Contes

Els  contes són per somiar. Somiant despertem la imaginació. Amb la imaginació som més lliures . Amb la llibertat gaudim de la vida. Per uns instants estem presents, amb els 5 sentits oberts. De la mà dels contes viatgem, ens emocionem, ens identifiquem, sentim ràbia, tristor, alegria, por, vergonya, valentia. Riem, plorem, cridem.

Els nens són el públic més sincer que he vist mai. Per mi és un repte cada cop que em poso davant d’un públic infantil. Sé que hauré d’improvisar, d’escoltar-los a ells també. Sentir-los quan volen participar i sortir a l’escenari per dir la seva. Amb els anys he après que el que volen són  contes interactius.  Volen ser algun personatge, i amb l’ajut d’una disfressa o d’un element,  els facilito el trànsit cap aquell ésser que volen representar.

Què busco en un conte?

Primer els valors dels quals parla el conte. Que tingui un equilibri entre lo femení i lo masculí, per tal que es puguin identificar tant els nens com les nenes. Alguns cops  trio contes matriarcals, i d’altres patriarcals, segons la distinció que fa el Claudio Naranjo.
I després d’escollir-los , els mastego, me’ls menjo, els cago i els regalo, amb escenificació, una mica d’atrezzo, vestuari, entrega i molt d’amor.
Sí, faig un acte d’amor cap els qui m’escolten. I allà, mentre duri el conte, el temps canvia de dimensió. És com si agaféssim un coet entre tots, ens anéssim a donar un tomb, i tornéssim, i només nosaltres, els que hem compartit el viatge, coneguéssim en secret el  país que hem visitat, els colors que tenia, la gent que habitava, les trampes que han superat els herois i les fites aconseguides.
En la selecció que he fet hi ha contes més pensats per a biblioteques, on acostumo a explicar-ne dos, i contes-tallers, on primer explico el conte i després fem un taller al voltant de la temàtica del conte.