Vivi Lepori

Sóc Victòria Lepori, Vivi,

Exploradora de, a través i amb les emocions. En les seves dimensions tant artístiques com terapèutiques.

El meu historial acadèmic ha girat sempre entre la Psicologia i la Interpretació. La creença limitant de que a la vida cal triar només una cosa m’ha acompanyat al llarg de molts anys. El Dubte ha estat el meu gran company de viatge. Per fi ja he entès que som multipotencials.

I m’adono d’una cosa: cada vegada veig més similituds entre la teràpia i la interpretació: LA RECERCA DE LA VERITAT. Això del teatre em va agafar fent una substitució de petita. Jo crec que això de transformar-se així, de cop en bruixa … li va agradar al meu cos-ment-esperit. Suposo que les meves neurones van xispejar a manera de curtcircuit, la meva ànima va vibrar, el cor es va accelerar i aquest estat de felicitat es va gravar en la meva memòria corporal.

Sóc amant de l’ésser humà i els seus conflictes i buscadora de la veritat que ens habita. A través de la Psicologia i la Interpretació vaig obrint el meu camí, igual que acompanyo als altres en el seu camí, provocant els processos de creativitat en nenes i nens, adolescents, adults i per descomptat també en mi. I allà sento el fluir de la vida, el no espai-temps, el “take a walk on the wild side”.

De petita em van fer creure que si no eres bona en les assignatures acadèmiques no eres intel·ligent. Em vaig creure ximple molt de temps. Pensava que la creativitat era una assignatura maria de la vida. I mira tu per on que visc d’això.

M’he format com a Psicòloga a la Universitat de Barcelona i en Interpretació a l‘Escola Nancy Tuñón de Barcelona i he realitzat una infinitat de cursos relacionats amb la veu, el moviment i la interpretació.

Els meus inicis en el món professional van ser allà per l’any 93 amb un espectacle de Dansa-Teatre dirigit per Óscar Molina. Em vaig estrenar al cinema amb Bigas Luna a La Teta i la Lluna, i vaig treballar com a psicòloga en centres de reinserció social per a toxicòmans i nen/es en situació de risc social. I al 95 vaig decidir anar-me’n a l’estranger, concretament a Nova York.

Allà vaig continuar els meus estudis, al Lee Strasberg Theater Institute, on vaig estar un any estudiant el Mètode. Vaig tenir la sort de treballar en el cinema, en un projecte català, “El Domini dels sentits”, sota la direcció de Núria Olivé-Bellés. També vaig treballar en el teatre off-Broadway en una producció de Pavol Liska, i una de personal amb una companya catalana.

En l’àmbit de l’Art-teràpia m’esperava una gran oportunitat: un any de pràctiques, sota la supervisió de Luis Rojas Marcos a l’Hospital de Woodhooll, a Brooklyn.

I durant aquests anys també vaig indagar en el sufisme. I fins i tot em vaig enamorar. I vaig viatjar a Hawaii. Va ser un any de pràctica espiritual. Conèixer l’eneagrama. Qüestionar-se sobre Ésser humà. Contracció i expansió. Ego i do. I també el sentir-me viva en simbiosi amb la natura.

I ja de tornada a casa. La meva Barcelona estimada. D’això fa 25 anys.

Maternitat i treball han estat les meves ocupacions principals en aquests darrers 15 anys. També em vaig formar en Teràpia Gestalt. La maternitat em va portar als contes. Els contes a la narració oral. I d’allà als contes-tallers utilitzant les diferents disciplines artístiques, dutes a Biblioteques, Fires, Festivals …

Vivi lepori profesora de teatro

Actualment combino projectes al teatre, cinema i tv, classes de teatre a nens i nenes de 4 a 12 anys i un grup de teatre per a dones. També col·laboro com a psicòloga en un Centre Especialitzat en Ansietat i Família. I segueixo narrant per a adults i públic infantil. En el futur desitjo continuar explorant el món de les emocions, actuar i apropar el teatre i la teràpia a aquells i aquelles que ho necessitin.