Vivi Lepori
Actuar és, per a mi, perdre la consciència de qui sóc i submergir-me entre altres ànimes; és perdre la noció del temps .
És ballar amb la ment i pensar amb el cos.
És la meva pregària més sagrada.
Actuar és convertir-se en canal per viure les emocions d’altres ànimes i que el públic s’identifiqui amb les seves ferides.
La persona que en el present m’ha obert els ulls sobre la INTERPRETACIÓ és la Carmen Rico.
La física quàntica portada a la interpretación.
La meva formació anterior ha estat a l‘Escola de Formació d’Actors Nancy Tuñón, i posteriorment a la Lee Strasberg Theatre Institute of New York.`
La meva sort de representant, la Yolanda Fuster.
El meu últim treball en el teatre és “La Sagrada Vagina“, un viatge-monòleg a través de la història, la interculturalitat i la química de la nostra vagina.
Els meus TOPS:
Actuar en la sèrie “Outlander“, 3a temporada, la Mamacita. 3 setmanes a Sud-àfrica i morir d’amor.
Descobrir i estimar l’artista Bigas Luna. Diversos treballs junts, però sobretot la meva estrena cinematogràfica de la seva mà: La Teta i la Lluna, diversos vídeos artístics meravellosos, com el de les Allactatrices i Teatre. L’obra més espectacular en què he treballat: Comèdies Bàrbares, de Valle Inclán. Alts Forns de Sagunt.
Vagines, en teatre, dirigit per Xisco Segura i Ginette Muñoz-Rocha.
Smoking Room, guanyadora de diversos premis, dirigida per Roger Gual i Julio Wallavitz.
El Domini dels Sentits, protagonitzant el capítol del Tacte, dirigit per Núria
Olivé-Bellés, a Nova York.
Gràcies també a Juan Pedro Ortega per haver-me inclòs en la pel·lícula Ouija, a Alberto Marini per Summer Camp, Jordi Frades, per Hereus de la Terra, De Moda, La Vida aqui, 16 dobles …
I als internacionals, que m’han donat també vida: Warrior Nun, Bounty Hunters, Pavol Liska, Kevin Meül.
He estimat tots i cadascún dels projectes en què he participat. En tots he après alguna cosa nova, i la suma de tots em fa estar preparada per als següents.
I mira, tinc un desig, per allò que t’imagines rebent un premi i agraïnt … Doncs com no sé si això arribarà ho dic per aquí, que al cap i a la fi jo m’ho guisat i jo m’ho menjo.
Agraïr a les i els que van creure en mi i ja han travessat el pont, les directores de càsting Teresa Estrada (La Chata) i Penny du Pont. I al director de cinema-humà-empàtic-artista, Bigas Luna.
Llarga vida a la Interpretació!
gràcies