La dona que en el present m’ha obert el cor a la nova era de com entendre la INTERPRETACIÓ es diu Carmen Rico. Sucursales Emocionales.

Amics, amigues, el futur ja es aquí. El quàntic dut a l’actor-iu, com ella diu. Preparar un personatge incloent la meditació, la visualització, l’eneagrama, la consciència de la ferida en un i després en el personatge.

Actuar és ser un canal per viure les emocions d’altres i que el públic s’identifiqui amb les seves ferides.

Fins ella, la meva formació ha estat el Mètode de Strasberg i Stanislavsky, primer a l‘Escola de Formació d’Actors Nancy Tuñón, i posteriorment en la Lee Strasberg Theatre Institute of New York.

Allà vaig aprendre la llibertat de crear un personatge, a partir de la meva veritat.

Tinc la SORT de tenir una representant meravellosa, Yolanda Fuster, que a part de proposar treball com a actriu, proposa treball personal. Sobretot entenc la interpretació com un camí cap a l’interior. Una cosa va amb l’altra.

El meu últim treball en el teatre és fruit del meu procés personal. I com la cabra tira a la muntanya doncs vaig escriure juntament amb Patricia Muñiz “LA SAGRADA VAGINA“, un viatge-monòleg a través de la història, la interculturalitat i la química de la nostra vagina.